Horitzontal: adj./n.f.   Que és paral.lel a la línia originària de l’horitzó: una recta horitzontal és perpendicular a una recta vertical

Treballar a gust no només significa que t’agradi el què fas. Quanta gent coneixem que adoren el que fan, però la seva passió laboral  es veu completament esbiaixada  per culpa d’un ‘jefe’ inestable i imprevisible o per un company amb qui no poden confiar… Tot sovint les clàssiques estructures laborals fomenten una piràmide plena de pressió vertical. Així, la pressió es va passant d’un nivell a l’altre fins que les estructures de sota de tot han d’aguantar el pes de tothom. En un entorn laboral hi influeixen milers de factors diversos, externs o interns, evitables o inevitables i, en major o menor mesura, tot sovint només ens queda aprendre a gestionar-ho.

Per fer-ho una mica més senzill ja fa anys que existeixen noves filosofies dels entorns laborals que intenten minimitzar aquesta pressió i generar un sistema més relaxat. Si bé la pressió (stress) és un factor natural que ens ajuda a assolir objectius, també hi ha la pressió negativa que només ens aboca a l’ansietat paralitzadora o la depressió.

Precisament a Barcelona, L’OMS i l’ OIT van declarar el 2002  que “No hi ha salut pública sense una bona salut en l’entorn laboral” en el marc del  ”Desarrollo en Europa de Buenas Prácticas para un Espacio de Trabajo Saludable”

 

 Una amiga economista fa mig any que participa a un procés de selecció d’una consultoría econòmica molt coneguda. M’explica que el procés és llarguíssim i aconseguir passar les probes també. Jo li pregunto: “però les consultories no són aquells ambient laborals tant bèsties on t’exprimeixen fins a cremar-te, com si fossis una màquina d’un sol ús, i alhores te n’acabes cansant i agafen una altra persona?” M’explica que aquesta no. És una d’aquelles empreses que apareixen a les llistes de ”millors empreses on treballar”. Això significa que són llocs que entenen als treballadors com a ‘persones integrals’ (sembla frívol dit així…) . Empreses on segurament pots créixer com a professional, com a individu i com a ésser social…  En aquestes empreses el ‘cap’, la secretària i els treballadors treballen colze a colze en una mateixa taula i sense separacions… Un dia a la setmana algú porta l’esmorzar, tenen horaris flexibles dins unes franges, fan activitats en grup etc.  Això ens sona perquè a MOB, com a espai de coworking, funcionem així (com tants d’altres espais de coworking com nosaltres).  Tots en un mateix espai organitzat i horitzontal, on integrem les persones amb la seva independència i les seves dimensions.

Una vegada al mes ens unim per menjar un entrepà junts. Cadascú hi aporta un ingredient i nosaltres posem el pà. Això passa a un nivell simbòlic que és exactament igual que el real: nosaltres hi posem l’espai i cadascú hi posa el seu talent. Així, quan fem una mossegada la varietat gastronòmica resulta enriquidora.

 

“Un estado completo de bienestar físico, mental y social, y no la simple ausencia de enfermedad”. -Així defineix la OMS qualsevol Entorn de Treball Saludable- . Vist això, no significa que l’estructura laboral clàssica hagi de ser perjudicial o negativa perquè, al cap i a la fi tot depèn de les relacions humanes i de les persones.  Però abans que el caràcter de l’empresa o les persones en determinin les relacions,  l’arquitectura i la distribució dels espais són una condició a priori per al futur entorn laboral. MOB és una clara aposta per l’horitzontalitat. Potser és una aposta, fins i tot, innovadora i radical. Radical perquè pretén generar un espai horitzontal que va més enllà d’una empresa o un grup d’empreses, tot situant en un mateix espai l’ambient acadèmic amb l’ambient laboral. La formació amb la feina.

En aquests 6 mesos MOB s’ha convertit en un espai social que no pot ser reduït al coworking. Es tracta d’un espai encara per classificar. Una comunitat de persones en un espai dissenyat perquè s’aprengui, es treballi i es gaudeixi en un mateix nivell.

L’horitzontalitat té exemples concrets: els alumnes de la CUA treballen amb independència els seus projectes mentre els arquitectes amb despatx a MOB alternen la feina amb la seva docència.  L’ Heloise de Barcelonya -comunicació per la sostenibilitat-  va ensenyar el seu joc de banca ètica a alumnes i treballadors a la Bigroom. Els editors de BCNmes van publicar un article sobre els edificis més lletjos de Barcelona amb les votacions de tota la comunitat. I un llarg etcétera de col.laboracions i aprenentatge esporàdic gràcies a un espai horitzontal que fomenta relacions també horitzontals. Sense voler-ho, hem creat un Banc del Temps laboral i social,   gràcies a la importància d’un espai ben dissenyat.

Elisenda Coll, MOB team  Documents d’interès: Entornos Laborales Saludables: Fundamento y modelo de la OMS